Els mussols apareixen quan s'obstrueixen les glàndules de la pàlpebra, cosa que provoca una inflamació i, a vegades, una petita infecció local. Solen relacionar-se amb pàlpebres amb tendència més grassa o amb blefaritis, tot i que poden afectar qualsevol persona i a qualsevol edat.
En general, els mussols no són greus. La majoria es resolen de forma espontània en dies o poques setmanes. Quan hi ha molta inflamació o molèsties importants, un tractament amb pomada antibiòtica i/o antiinflamatòria pot ajudar a accelerar la millora (sempre sota indicació mèdica).
En la majoria de casos, no. A vegades l'organisme “encapsula” la inflamació per controlar-la i el mussol es transforma en un bony menys dolorós, però més dur i persistent. A això l'anomenem xalazi (també conegut com a “mussol enquistat”).
Molts xalazions s'acaben reabsorbint amb el temps, especialment si s'acompanyen de mesures a casa com:
Calor seca local (compreses tibies).
Massatge suau de la pàlpebra, segons indicació.
L'evidència i l'experiència clínica mostren que més de la meitat poden millorar en els primers mesos. Així i tot, no sempre és possible predir quin es resoldrà sol i quin no.
Si el pacient desitja tractar-lo de forma definitiva, la recomanació habitual és esperar almenys 1–2 mesos des de l'inici, per evitar cirurgies innecessàries en lesions que podrien desaparèixer amb el temps. Passat aquest període, si el xalazi produeix molèsties, inflamació recurrent o impacte estètic, pot tractar-se amb injecció intralesional i/o cirurgia.
La cirurgia és el mètode més efectiu per resoldre un xalazi persistent. És un procediment ràpid (habitualment uns 10–15 minuts) i ben tolerat.
Generalment es realitza amb anestèsia local i, si el pacient ho prefereix, amb una sedació suau per a major confort. Durant la intervenció:
Es realitza una petita obertura de 2–3 mm a la cara interna de la pàlpebra (sense cicatriu visible externa).
S'evacua el contingut del quist per facilitar-ne la resolució.
En alguns casos s'associa la injecció d'un antiinflamatori a la lesió per augmentar la probabilitat de resolució completa.
La recuperació sol ser molt senzilla. La majoria de pacients poden reprendre la seva vida normal l'endemà. És habitual notar:
Inflor lleu el primer dia.
Hematoma o "morat" que millora en pocs dies.
Recomanacions generals:
Repòs relatiu el primer dia.
Evitar fregar-se l'ull.
Evitar contacte amb aigua potencialment contaminada (piscina, platja) durant els primers dies.
Aplicar la pomada antibiòtica indicada per prevenir infeccions i afavorir la curació.
Normalment no és necessària analgèsia oral intensa, ja que la incisió és mínima i cicatriza ràpid.
És una cirurgia molt segura, amb una baixa taxa de complicacions. El més freqüent és:
Molèstia local lleu.
Inflamació transitòria.
Hematoma.
Com que es fa des de la part interna de la pàlpebra, rarament deixa cicatriu visible. Com en qualsevol procediment, no es pot garantir un resultat del 100%: en ocasions, alguns xalazis poden ser més resistents i requerir un segon tractament.
Si prefereixes no operar-te, pots optar per:
Continuar amb calor i massatges de forma constant.
En casos seleccionats, realitzar una injecció antiinflamatòria a la consulta, que pot ajudar, tot i que sol ser menys efectiva que la cirurgia.
Si t'ha sortit un mussol o un xalazi i vols saber quin és el millor tractament en el teu cas, pots demanar visita per a una valoració personalitzada i un pla de maneig adaptat als teus símptomes.
Hospital Universitari General de Catalunya - OMIQ
C/ Pedro i Pons 1, 08195, Sant Cugat del Vallés
Telèfon: 936 19 71 17
Hospital Universitari Sagrat Cor - OMIQ
C/ Londres 38 1ª Planta, 08029 Barcelona
Telèfon: 936 19 71 17
VisionClinic - Cínica Mi Tres Torres
C/Via Augusta 281 2ª planta
Telèfon: 646 49 09 81